Expectations


Hola família i amics. No és que els altres no sigueu benvinguts, i ara! Però ja se sap amb això dels blocs els que triomfen són pocs, i tenir molts lectors no és cosa fàcil, sobretot al principi.

Hi ha visites assegurades, però, com la de la mare que mai falla (hola mare) i la de dos o tres amics curiosos (sigueu saludats també) que no tenen temps de sobres, però es troben encallats en un R1 direcció Hospitalet de Llobregat per quart any consecutiu i estan cansats de pensar en idees que no duran a terme i projectes de negoci rodó que mai veuran la llum. Perquè com sap tothom: el què es pensa a la Renfe, es queda a la Renfe. Us podeu imaginar quants somnis s’han quedat atrapats en aquells vagons?

Si no ets ni amic ni familiar, també sigues benvingut! Com diu en Sisa: passeu, passeu que casa meva és casa vostra.

Ai, me n'oblidava! I si ets algú a qui li acabo d’enviar el meu currículum i has fet clic al link, moltes gràcies per molestar-te en arribar fins aquí.

No sé si escrivint aquest bloc aconseguiré que de les tristors en feu fums, o us semblarà com acariciar el Setè Cel; si llegir els meus escrits se us faran més curts que La Nit de Sant Joan o penseu que el que dic no és el que toca. Però en qualsevol cas espero arrencar-vos algun somriure de tant en tant. 

Ara ve finalment, l’apartat on us dic la temàtica del bloc i quin estil faré servir, però se’m fa difícil perquè ni tan sols tinc clar sobre què escriuré. Potser em dona per explicar de quin color ha de ser la vostr caca per saber que esteu sans; o bé per confessar una cançó ridícula que em torna boja en la intimitat, per ensenyar-vos alguns dels meus llocs preferits de Nova York; o per compartir pensaments estranys i opinions infundades... Mira, sabeu què us dic? Ja ens ho trobarem. No tingueu gaires expectatives i tot anirà bé.


Voleu saber per què hi ha parts del text en cursiva?


#photo